Una mala salut bucodental pot augmentar en fins a un 40% el risc de mort precoç.*

La salut oral és clau per a una bona salut general. Nombrosos estudis han constatat que les persones amb una mala salut bucodental presenten un major risc de malalties molt greus i potencialment mortals. O el que és el mateix, una major probabilitat de morir de forma prematura. No obstant això, és molt possible que la manca de cura de les dents i genives tingui un impacte encara més gran. I és que atès que totes les investigacions publicades es realitzat en països econòmicament solvents, què passa en aquelles nacions en què, per manca de recursos, no es presta la necessària atenció a la prevenció i cura de les malalties bucodentals? Doncs que, com mostra el treball dut a terme per investigadors de la Universitat de Ciències Mèdiques de Teheran (Iran), el primer estudi realitzat sobre aquest tema en un país en vies de desenvolupament, una mala salut bucodental pot incrementar el risc de mortalitat en fins a un 40%.
Com explica Reza Malekzadeh, director d'aquesta investigació publicada a la revista «International Journal of Epidemiology», «la població ha de ser conscient de la importància de la salut bucodental, ja que té un impacte sobre la salut física general i s'associa amb diferents malalties cròniques com la diabetis, les patologies cardiovasculars, els ictus i el càncer ».

Cal raspallar-se les dents
Per dur a terme l'estudi, els autors van seguir durant nou anys l'evolució de 50.045 adults de la província iraniana de Golestán que, amb edats compreses entre els 40 i els 75 anys i majoritàriament dones -fins a un 57,6% del total de la mostra-, van respondre a diferents qüestionaris sobre els seus hàbits d'higiene dental -sobretot, la freqüència de raspallat-, ús de pròtesis dentals i nombre de peces dentals cariades, empastades o directament perdudes.Durant el període de seguiment, la xifra de participants morts va ascendir a 3.820, registrant 1.981 decessos per malalties cardiovasculars i 839 per diferents tipus de càncer. I d'acord amb els resultats, la mala salut bucodental sembla que va tenir bastant a veure amb moltes d'aquestes morts.

Com destaquen els autors, «les persones amb una pobra salut oral presenten un major risc de decés i, per tant, una menor esperança de vida. De fet, les nostres troballes mostren que una mala salut bucodental pot incrementar el risc de mortalitat en fins a un 40% ».

És més; si bé els autors no van analitzar la més que possible influència d'altres comorbiditats, els resultats van mostrar que la pèrdua d'una o més peces dentals es va associar amb un risc un 30% major de morir per càncer i amb una probabilitat fins a un 33% superior de morir per una malaltia cardiovascular.

I arribats a aquest punt, com s'explica aquesta relació entre la manca de cura de les dents i genives i un risc tan aclaparador de mortalitat precoç? Doncs la veritat és que atès que es tracta d'un estudi del tipus 'observacional', no es poden extreure conclusions del tipus 'causa i efecte'. Però com han indicat nombrosos estudis previs, els bacteris que, derivades d'una infecció oral, arriben al torrent circulatori poden viatjar fins al cor i provocar un infart de miocardi. També poden arribar fins a les capes internes del teixit coronari i de les vàlvules cardíaques i crear bosses bacteriana causants d'infeccions i inflamació en el cor. Tot això sense oblidar que, entre moltes altres conseqüències negatives per a la salut, una mala higiene oral també pot incrementar les colònies de bacteris en els pulmons.

Sigui com sigui, una bona higiene oral pot prevenir en gran mesura totes aquestes complicacions. Com destaquen els autors, «segons els nostres resultats, el raspallat de les dents dues o més vegades al dia pot reduir significativament el risc de mortalitat per càncer, malalties cardiovasculars, diabetis i malaltia pulmonar obstructiva crònica».

Millorar la situació
Les càries dentals suposen una de les principals malalties cròniques a l'Iran, país en el que, de mitjana, els ciutadans tenen si més no dues dents corcats, empastats o perduts. La raó obeeix, com reconeixen els propis autors, a l'absència de programes nacionals per promoure la higiene oral i de la dificultat de la població per accedir a una cura bucodental adequada -ja sigui per qüestions econòmiques o per la falta d´especialistes-. Una situació que les instàncies governamentals afirmen estar començant a solucionar i que, malauradament, resulta molt comú en els països en vies de desenvolupament.
Com conclou Ali Akbar Sayyari, viceministre de Sanitat iranià, «en els últims dos anys, l'accés de la població als serveis d'atenció bucodental s'ha vist millorat, si bé de forma marginal. En el futur es proveirà cobertura a tots els grups d'edat, i ja s'han establert plans per incrementar l'accés als serveis de cura dental a les zones més deprimides.

* Publicat pel Consell General de Col·legis de Dentistes d'Espanya.